Confusions i errors en el terreny de les “medicines alternatives”

Algunes de les confusions principals en el terreny de les “medicines alternatives” solen ser:

a) confusió amb el concepte de “medicines naturals”

b) confusió entre medicina i tècnica (o teràpia)

c) confusió en el camp de la Psicoteràpia

d) medicina tradicional / medicina convencional

e) l’ambigüetat de la Naturopatia

a) La definició més adequada per “medicines naturals” seria: aquelles medicines que ajuden a posar en marxa o a estimular en l’organisme els seus propis mecanismes d’homeostasi i autoregulació per iniciar o seguir un procés de curació natural. Aquest podria ser el criteri per considerar una medicina com a “natural”.

Moltes vegades el terme “medicina natural” vol referir-se a una sola d’aquestes medicines alternatives, l’anomenada Medicina Naturista, que empra elements de la Natura en brut, sense modificar ni manipular, per posar en marxa el procés de curació natural.

Amb un sentit més reduccionista, la gent entén aquest concepte referit a l’ús terapèutic de les plantes medicinals (Fitoteràpia), que no és més que una de les teràpies possibles a utilitzar, però no la única ni tampoc la principal, en el context de la Medicina Naturista.

b) Una medicina com a tal comporta un cos teòric de coneixements filosòfics i mèdics respecte a la salut i la malaltia; d’aquest plantejament particular sorgeix una terapèutica (o terapèutiques), al igual que un(s) diagnòstic(s) especial(s), per aconseguir l’objectiu de tota medicina, que és la curació.

Una tècnica és exclussivament un instrument, que pot ser diagnòstic i/o terapèutic, que serveix per aplicar les concepcions mèdiques de partida i aconseguir la curació mitjançant la seva aplicació.

Cada medicina utilitza una o més tècniques per aquesta fi.

Una tècnica diagnòstica i/o terapèutica no pot independitzar-se d’uns referents mèdics globals.

c) La psicoteràpia per se no pot ser considerada com una medicina alternativa. Existeix una psicoteràpia acadèmica, convencional, paral.lela a la medicina convencional, que parteix d’uns pressupostos teòrics similars; i altres escoles psicoterapèutiques que sí poden considerar-se alternatives en plantejar un concepte més holístic i energètic del sofriment, en consonància amb les bases epistemològiques de les “medicines alternatives”.

Sigui quina sigui la psicoteràpia en consideració sempre serà una teràpia complementària a la terapèutica holística d’una medicina alternativa determinada. Qualsevol tècnica (o teràpia) és complementària per la seva naturalesa, mai es pot erigir com a alternativa mèdica, cosa que sí és posible en el cas d’una medicina alternativa.

d) És un greu error caure en el parany de considerar la medicina occidental moderna com la medicina tradicional d’Occident. La medicina occidental moderna és la medicina oficialitzada a tots els països, per tant és la medicina convencional. La resta de medicines són les medicines no convencionals (excepte, per exemple, a la Índia, on hi ha tres medicines oficials, per tant convencionals, que són l’occidental, l’homeopatia i la medicina ajurvèdica); entre elles hi ha medicines tradicionals de cultures antigues (com ara les indígenes de Sudamèrica, les dels indis de Nordamèrica, la xinesa, la hindú-ajurvèdica, etc.), i altres de formació més recent, que no estan lligades a la tradició espiritual de cap poble en particular, i que per tant s’en pot fer un ús més universal, dins de qualsevol context cultural-espiritual (la medicina naturista, l’homeopatia, …)

e) La Naturopatia és la pràctica professional de la higiene natural o naturista (que correspon, per tant, a la perspectiva de la Medicina Naturista), que enlloc de ser exercida per metges, ho és per naturòpates, professionals no metges formats especialment en aquesta matèria. El problema és que el límit de lo higiènic i lo terapèutic (més pròpiament mèdic) de vegades no és prou clar. En tot cas, la Naturopatia és un exemple més d’un coneixement parcial, que requereix la referència global d’una medicina, la Medicina Naturista.