Les Vacunes en la pràctica mèdica homeopàtica

1. Introducció 2. Assessorament mèdic (anti-vacunalista) 3. Respectar la decisió dels pares 4. Atenció mèdica especialitzada: -4a. de les conseqüències de les vacunacions. Possibilitats terapèutiques homeopàtiques -4b. dels problemes als no vacunats 5. Referències Introducció El ventall de pacients que arriben a la pràctica d’un metge homeòpata és molt ampli, per tant la situació particular respecte a les vacunes pot ser molt variada. Des dels pares que abans del naixement de l’infant ja es plantegen amb antelació l’actitud més adient de cara a la salut del nadó, fins als adolescents i adults que consulten per malalties diverses havent rebut les vacunacions habituals segons el calendari vigent en el seu moment. La situació ideal, en la qual el metge homeòpata pot intervenir activament per tal d’assessorar als pares que no tenen una decisió presa respecte a vacunar o no vacunar al seu fill, no és doncs ni la única ni la més freqüent. Tot metge homeòpata (si es dedica al tractament dels infants) es pot trobar en diverses situacions clíniques: -nadons que no han estat encara vacunats -infants a mig vacunar (segons els calendaris vacunals) -nens totalment vacunats -vacunacions en els adults. Cadascuna d’aquestes situacions, i en funció de cada cas particular, pot requerir una intervenció mèdica diferent. Assessorament mèdic El metge homeòpata és abans que res metge, i com a tal ha de ser coneixedor de les coses que influeixen i poden afectar nocivament a l’ésser humà, entre les quals poden figurar les vacunes, com a agents externs que són capaços d’interferir els processos biològics d’homeòstasi. Els beneficis de les vacunes universals postulats per la medicina convencional de forma dogmàtica tenen prou defensors entre el col.lectiu mèdic, i de vegades també entre els polítics, conformant un consens social inqüestionable que fa difícil prendre una postura equànime i imparcial. D’altra banda, els interessos econòmics de les empreses farmacèutiques internacionals dificulten encara més una presa de posició determinada enfront de la falta de transparència i de fiabilitat dels resultats dels estudis científics. Davant d’aquesta situació social desequilibrada, el deure del metge que té coneixement del potencial iatrogènic de les vacunes és donar aquesta informació a la població, per a que cada individu pugui decidir-ne lliurament el seu ús per a ell mateix o pels que estan sota la seva responsabilitat. El qüestionament de l’ús indiscriminat de les vacunes de forma estandaritzada a tota la població infantil el podem resumir en dos aspectes: -dubtes sobre l’eficàcia real (segons els estudis acrítics i les crítiques alternatives de referència) -efectes secundaris (iatrogènia) i reaccions post-vacunals Els dubtes sobre la seva eficàcia es basen en les revisions crítiques: d’una banda, epidemiològiques sobre l’evolució de la presentació de les malalties infeccioses en relació a la introducció i establiment dels calendaris vacunals; i, d’altra banda, de la metodologia dels estudis científics i de la interpretació dels resultats. Els efectes secundaris de les vacunes han estat poc estudiats, però cada vegada s’acumula més evidència de la possibilitat d’afectació principalment neurològica, al.lèrgica, infecciosa i autoimmunitària després de la seva administració. Els factors que poden intervenir en la producció d’efectes secundaris post-vacunals són: -la precocitat en la seva administració (abans dels 2 anys), per la immaduresa del sistema immunitari; -les vacunes combinades (DTP + Polio); -les vacunes conjugades (MCC i MCC + A); -la vacuna de la tos ferina; -certs components tòxics (derivats mercurials, sals d’alumini, formaldehid). Les reaccions post-vacunals són una observació més específicament homeopàtica, que condueixen a l’anomenat bloqueig vacunal. El bloqueig vacunal suposa l’aparició d’una patologia a partir de l’aplicació d’una vacuna, més en relació a la susceptibilitat individual que a la pròpia vacuna; patologia difícil de resoldre sense tenir en compta el desencadenant vacunal. Respectar la decisió dels pares Donades les especials circumstàncies en que se situa la qüestió de les vacunes, és a dir, d’una banda la promoció pràcticament indiscutible per part del col.lectiu mèdic convencional de tot tipus de vacunació que apareix de bell nou al mercat farmacèutic, i d’altra banda, la manca d’estudis científics suficients que sostinguin una hipòtesi alternativa, fa que la qüestió de les vacunes, com moltes altres qüestions humanes, esdevingui un tema de principis, una qüestió ideològica, més enllà de la possibilitat materialista de demostrar-ne la veritat amb proves prou concloents. Davant d’aquesta disjuntiva, no és estrany que hi hagi opinions de tota mena, i per tant pares que s’arrenglerin amb qualsevol de les opinions possibles. Com a professionals que donem una atenció i un assessorament expert en assumptes sanitaris, estem en l’obligació de respectar sigui quina sigui la decisió final dels pares respecte a vacunar (i de quines vacunes) o no vacunar als seus fills, ja que ells i només ells en seran els responsables finals, encara que la seva decisió no estigui d’acord amb les nostres recomanacions. A partir de la decisió paterna, les conseqüències sobre la salut dels fills seran objecte de la nostra atenció i cura en cas de necessitar ajuda i tractament, tant si han estat vacunats com si no. Atenció mèdica homeopàtica Les situacions clíniques amb implicacions vacunals que requereixen l’assistència mèdica homeopàtica poden ser molt variades. La medicina homeopàtica pot oferir alternatives terapèutiques originals per tractar tant els efectes secundaris de les vacunes com les reaccions post-vacunals, allà on la medicina convencional es queda sense recursos per establir un tractament vertaderament etiològic i no només simptomàtic. En Homeopatia tenim l’avantatge que, en basar-nos en la simptomatologia global del pacient, no hem d’esperar l’aparició d’una manifestació patològica definida per poder fer-ne un diagnòstic i un tractament individualitzats. Així podem començar el tractament d’un infant tot d’una que manifesta petits símptomes post-vacunals, o inclús abans, si preveiem que per la seva constitució la vacunació li pot ser perjudicial. En aquest cas parlem de profilaxi homeopàtica. També existeixen totes les vacunes corrents preparades amb el procediment homeopàtic original de dilució i dinamització seriades, que encara que amb l’avantatge d’eliminar el potencial tòxic dels seus components (microorganismes, mercuri, alumini, formaldehid) no poden garantir-ne tampoc l’eficàcia en base a estudis clínics, però poden ser una alternativa en certs casos. La medicina convencional ofereix les vacunes com a única possibilitat d’afrontar les malalties víriques, perquè un cop presentades no disposa encara de medicaments antivírics realment eficaços per tractar-les. L’Homeopatia, en canvi, amb tot el seu arsenal terapèutic té la capacitat d’instaurar un tractament constitucional des de ja abans de l’embaràs per preparar el terreny hereditari i minimitzar l’impacte genètic (eugenèsia prenatal homeopàtica), fent-ne el seguiment durant tot l’embaràs, el part, el naixement i tota la infància, adaptant-se a les diferents situacions clíniques que es puguin presentar. I davant de la presentació de malalties víriques pot actuar amb la mateixa eficàcia i precocitat que en el cas d’altres malalties infeccioses (bacterianes, micòtiques, parasitàries) i no infeccioses. Des del punt de vista homeopàtic l’origen víric d’una infecció no n’és cap limitació terapèutica. És important poder determinar la relació cronològica causa-efecte entre una vacuna i l’aparició de símptomes que no existien abans, per lo que prestem atenció especial a tots els esdeveniments al voltant de l’inici de la patologia, particularment al calendari vacunal, revisant el llibre de salut on figuren les dates de les vacunacions. Hi ha certs símptomes de reactivitat a nivell de mucoses, especialment respiratòries i intestinals, amb un augment de les secrecions habituals, que són altament sospitosos de reacció vacunal, sobre tot en absència d’antecedents al.lèrgics familiars. (sycotització del terreny o reacció inespecífica a les inoculacions vacunals) També hi ha certes patologies que són molt suggestives de reacció post-vacunal: · tos de ca després de la vacuna DTP, que pot derivar en bronquitis crònica o asma · una reacció autoimmune infantil (diabetis, reumatisme infantil, neutropènia, plaquetopènia, otitis supurades, herpes simple o zòster, neuritis, cefalees, problemes renals) · convulsions, epilèpsia, canvis de conducta, encefalopatia, dermatitis Possibilitats terapèutiques homeopàtiques 1. Tractament constitucional pre- i/o post-vacunació Tractament preventiu o curatiu dels pares abans de la concepció; de la mare abans de l’embaràs, durant l’embaràs, el part, el post-part, el puerperi i la lactància; del nadó abans de nèixer, durant el naixement i immediatament abans i després de vacunar-lo; de les eventuals conseqüències de les vacunacions. 2. Vacunes homeopàtiques Totes les vacunes convencionals preparades segons el mètode homeopàtic de dilució i dinamització seriades. Poden administrar-se segons la pauta habitual del calendari vacunal, com a substitutives de les vacunes. 3. Isoteràpia vacunal (Pertussinum, …) Es tracta de l’administració de la mateixa vacuna que ha produït els efectes secundaris, però en preparació homeopàtica. Està indicada en casos de reaccions específiques molt lligades a determinades vacunes i generalment de naturalesa autoimmune. Es poden administrar també de forma preventiva en casos en que se sospiti o es pugui preveure i es vulgui evitar una reacció post-vacunal. 4. Nosodes (Carcinosinum, Tuberculinum, Medorrhinum, Syphilinum, Psorinum) Els medicaments homeopàtics es preparen a partir de substàncies dels regnes mineral, vegetal i animal. Els nosodes són medicaments preparats a partir de secrecions humanes patològiques. Una de les seves indicacions generals i principals de tots ells és com a desbloquejants, en situacions de manca de reacció als remeis ben indicats, situació que es pot produir en casos de reacció post-vacunal, i a on pot intervenir també la influència hereditària de la tendència patològica relacionada amb cada nosode. 5. Remeis sycòtics (Thuja, Silicea, Sulphur, …) Remeis homeopàtics especialment indicats en casos de reaccions post-vacunals o de patologies l’origen de les quals està relacionat amb una vacunació. Es poden administrar també de forma preventiva en casos en que se sospiti o es pugui preveure i es vulgui evitar una reacció post-vacunal. Especialment indicades en les reaccions post-vacunals inespecífiques que poden ser provocades per qualsevol vacuna i que són potenciades per la simple repetició de l’estímul vacunal (sycotització del terreny), possiblement en relació a la immaduresa del sistema immunitari infantil per suportar tanta estimulació vacunal, que li provoca una hiper-excitabilitat. 6. Antídots del constituents tòxics de les vacunes (Mercurius, Alumina, …) Hi ha quadres clínics post-vacunals molt similars, en els seus símptomes, a les intoxicacions produïdes per certs metalls pesats, que precisament formen part de la composició de les vacunes com a additius. (És el cas, per exemple, de la relació entre l’autisme i la intoxicació per mercuri). Atenció mèdica als no vacunats El tractament homeopàtic durant tota la infància és l’alternativa mèdica global que ofereix l’Homeopatia enfront de la terapèutica convencional, que inclou les vacunacions; essent homeopatia preventiva quan el tractament es dirigeix a la regulació de petits trastorns pre-simptomàtics, o pròpiament terapèutica si hi ha símptomes clarament patològics presents. Les malalties que es poden presentar durant la infància poden ésser molt variades, i no podem dir que els infants no vacunats tinguin tendència a un cert tipus de trastorns diferents. Els factors implicats, tant en els infants vacunats com en els no vacunats, en l’origen de les patologies infantils van des de l’herència, la constitució, les vulnerabilitats emocionals, els traumes físics i psico-emocionals, … fins a l’alimentació, contaminants ambientals, etc. L’única diferència és que en els vacunats hem de tenir en consideració el possible efecte nociu de les vacunes i dels seus components com a un factor suplementari. El tractament homeopàtic de les malalties víriques (entre elles totes les que s’intenten evitar amb les vacunacions) en els no vacunats és, en principi, pràcticament igual que en els vacunats. Hem de tenir en compte que cap vacuna protegeix al 100%; per tant, un % dels vacunats presentaran aquelles malalties per les quals s’els ha vacunat prèviament. La terapèutica convencional només pot oferir un tractament simptomàtic pal.liatiu en cas de presentar-se símptomes de malalties víriques (vacunables o no), en canvi la terapèutica homeopàtica ofereix un tractament curatiu, tant eficaç en les malalties víriques com en d’altres malalties infeccioses (bacterianes, micòtiques, parasitàries) i no infeccioses. Referències Llibres - Los peligros de las vacunas. Dr. Xavier Uriarte. Ed. Atica Salud. (http://www.vacunacionlibre.org/) - La cara oculta de las vacunas... Historia de un mito. Ed. El Sanador Herido. 2003. (www.poncepilateagain.com/) - SALUD E INFECCIÓN: Auge y decadencia de las vacunas. Fernand Delarue. (http://www.vacunacionlibre.org/) - VACUNACIONES SISTEMÁTICAS EN CUESTIÓN. ¿Son realmente necesarias?. Dr. Juan Manuel Marín. Ed. Icaria. (http://www.vacunacionlibre.org/) - What Your Doctor May Not Tell You About™ Children's Vaccinations. Stephanie Cave, M.D. (www.twbookmark.com/books/29/044661503X/) Pàgines web - http://http://www.vacunacionlibre.org/ (página web de la Liga para la Libertad de Vacunación) - http://www.librevacunacion.com.ar/ - http://www.whale.to/vaccines.html (Vaccine Website) - http://www.vaccinetwork.org/ Conferencia impartida en la Feria de Biocultura, Barcelona, 7 de maig de 2006.