La medicina homeopàtica com a alternativa a la medicina química

La medicina amb medicaments químics cerca modificar l’organisme cap a una direcció pre-establerta pel metge, en base a una teoria mèdica vigent, administrant substàncies que tenen el poder d’interferir en processos químics que succeixen dins l’organisme. L’objectiu de l’homeopatia, en canvi, és estimular el sistema de defensa del propi organisme perquè sigui ell mateix, a través dels seus mecanismes naturals, el que posi en marxa o rectifiqui adecuadament el procés de la seva curació. En el primer cas és el metge qui tria l’efecte que convé més al malalt, en el segon és el propi organisme del malalt qui tria el millor camí per a curar-se. Encara que paresqui el mateix, és ben diferent dormir, per exemple, gràcies a un producte químic que aconsegueix imposar un efecte “artificiós” damunt l’organisme, que conciliar el son perquè la pròpia persona ha retrobat la pau interior que li permet dormir relaxadament. I qui diu dormir, diu pair el menjar, anar de ventre, adaptar-se als canvis climatològics, a les emocions imprevistes, ... etc. Amb el medicament homeopàtic ajudam a l’organisme perquè s’adapti millor al medi. Amb el medicament químic obligam a l’organisme que modifiqui els efectes (és a dir, els resultats) d’una mala adaptació. El medicament homeopàtic actua sobre les causes, el químic sobre les conseqüències. L’analgèsic alivia el dolor produit per una contractura muscular, per exemple, i l’homeopàtic ajuda a la persona a disminuir la tensió que ha provocat la contractura. De la mateixa manera, el somnífer fa dormir, mentre l’homeopàtic actua sobre la causa de l’insomni. El medicament químic obliga a una acció a l’organisme, imposa un efecte des de l’exterior; l’homeopàtic cerca un efecte des de l’interior, estimula subtilment l’energia individual de la persona per fer-la reaccionar en la direcció que li sigui més favorable. Posarem un altre cas molt comú: el de la febre. L’antitèrmic davalla la febre, tant si l’augment de temperatura és perjudicial com si és beneficiós, la seva acció és baixar la febre sense importar-li la causa que l’ha originada. El medicament homeopàtic en un procés febril actua sobre la causa de la febre, la qual com a conseqüència, de vegades, pot disminuir, mantenir-se un temps o inclús augmentar temporalment segons necessiti l’organisme per curar-se millor. Com veiem els medicaments químics estan dirigits, la major part de vegades, en contra del símptoma més molest; quan els homeopàtics el que fan precisament és anar a favor dels símptomes, com donant-lis una empemta per a què aconsegueixin la seva finalitat. Des de la perspectiva homeopàtica, els símptomes són un esforç de l’organisme per a curar-se, esforç que fracassa en el seu intent per alteracions en els mecanismes d’adaptació biològica, que, la major part de vegades, estan en relació amb trastorns constitucionals d’influència hereditària. En d’altres casos, allà on el medicament homeopàtic estimula i fa reaccionar el terreny malalt, el químic intenta eliminar i destruir parts teòricament nocives (és el cas dels antibiòtics contra els bacteris, o de la quimioteràpia contra les cèl.lules canceroses). El gran problema dels medicaments químics són els efectes secundaris que poden produir donat el seu grau de toxicitat; problema que no existeix amb els homeopàtics, ja que les dosis emprades no actuen a nivell químic, sinò més aviat físic o electro-magnètic. Això no vol dir, emperò, que els medicaments homeopàtics no puguin resultar perjudicials utilitzats per persones poc expertes; per obviar aquests possibles inconvenients és recomanable acudir a professionals metges ben capacitats. Aquesta capacitat que tenen els medicaments homeopàtics d’estimular el sistema inmunològic, el que s’encarrega de fabricar els propis mecanismes de defensa, fa que es puguin receptar per prevenir moltes malalties. És un efecte similar al de les vacunes, però sense els seus efectes secundaris. Per últim, vull aclarir que el fet d’utilitzar un medicament homeopàtic no garantitza un bon resultat si no ha estat prescrit en base a un diagnòstic global de tota la persona. És a dir, que no existeixen medicaments homeopàtics específics per tal o qual dolència, dependrà del moment, de la causa, de la vivència de la persona que sofreix.

5 comentarios:

Natalia dijo...

molt interessant! estic fent el treball de recerca i m'ha estat molt útil, el que jo em preguntava és que si aquest mètode és eficaç per què no s'utilitza en lloc de les vacunes normals? He estat buscant i he llegit que és perquè si s'utilitzés la homeopatia Sanitat no podria controlar qui ho fa i qui no, etc. Això és veritat?

gràcies!
Natalia.

MJ dijo...

vaja, jo també estic fent el TR sobre l'homeopatia!

Dr. Isidre Lara i Llobet dijo...

Què interessant i quina coincidència que hi hagi tant d'interés per l'Homeopatia! Per cert, els treballs que feu són de quina carrera? Em podrieu fer arribar els treballs acabats? Potser, fins i tot, serien publicables en aquest modest bloc.

Les raons per les quals l'Homeopatia no té l'estatus que li correspon dins el món de la Medicina són molt variades, i depenen de la situació de cada país, perquè de fet hi ha països on està totalment regulada de fa molt d'anys (L'Índia, Mèxic, Brasil, etc.), d'altres més propers (Regne Unit, Alemània) on existeix fins i tot una pràctica homeopàtica hospitalària, i d'altres finalment on és totalment il.legal. Espanya encara té una manca legislativa al respecte, encara que els productes homeopàtics es comercialitzen a farmàcies amparats per la Ley del Medicamento i que l'organització mèdica nacional (OMC) apoia la seva pràctica mèdica.

Gràcies pel vostre interés!
Salutacions cordials.

Unknown dijo...

Tot això de l'homeopatia em sembla molt interesant i m'agradaria poder llegir els vostres treballs de recerca (encara q no estiguin acabats).
Natalia i MJ agrairia molt que em poguesiu enviar els vostres treballs de recerca a aquesta direcció: miriam.lona@gmail.com
Dr. Isidre Lara i Llobet si li han enviat els treballs de recerca com demanava, m'agradria que me'ls envies.
Gràcies.

Dr. Isidre Lara i Llobet dijo...

Malauradament no he tingut cap més notícia d'elles dues!
Tal com demana la Miriam, ens podrieu enviar els treballs de recerca?
Miriam, per supost si m'arriben t'els reenviaré.
Salut!