La medicina homeopàtica com a alternativa a la medicina química

La medicina amb medicaments químics cerca modificar l’organisme cap a una direcció pre-establerta pel metge, en base a una teoria mèdica vigent, administrant substàncies que tenen el poder d’interferir en processos químics que succeixen dins l’organisme. L’objectiu de l’homeopatia, en canvi, és estimular el sistema de defensa del propi organisme perquè sigui ell mateix, a través dels seus mecanismes naturals, el que posi en marxa o rectifiqui adecuadament el procés de la seva curació. En el primer cas és el metge qui tria l’efecte que convé més al malalt, en el segon és el propi organisme del malalt qui tria el millor camí per a curar-se. Encara que paresqui el mateix, és ben diferent dormir, per exemple, gràcies a un producte químic que aconsegueix imposar un efecte “artificiós” damunt l’organisme, que conciliar el son perquè la pròpia persona ha retrobat la pau interior que li permet dormir relaxadament. I qui diu dormir, diu pair el menjar, anar de ventre, adaptar-se als canvis climatològics, a les emocions imprevistes, ... etc. Amb el medicament homeopàtic ajudam a l’organisme perquè s’adapti millor al medi. Amb el medicament químic obligam a l’organisme que modifiqui els efectes (és a dir, els resultats) d’una mala adaptació. El medicament homeopàtic actua sobre les causes, el químic sobre les conseqüències. L’analgèsic alivia el dolor produit per una contractura muscular, per exemple, i l’homeopàtic ajuda a la persona a disminuir la tensió que ha provocat la contractura. De la mateixa manera, el somnífer fa dormir, mentre l’homeopàtic actua sobre la causa de l’insomni. El medicament químic obliga a una acció a l’organisme, imposa un efecte des de l’exterior; l’homeopàtic cerca un efecte des de l’interior, estimula subtilment l’energia individual de la persona per fer-la reaccionar en la direcció que li sigui més favorable. Posarem un altre cas molt comú: el de la febre. L’antitèrmic davalla la febre, tant si l’augment de temperatura és perjudicial com si és beneficiós, la seva acció és baixar la febre sense importar-li la causa que l’ha originada. El medicament homeopàtic en un procés febril actua sobre la causa de la febre, la qual com a conseqüència, de vegades, pot disminuir, mantenir-se un temps o inclús augmentar temporalment segons necessiti l’organisme per curar-se millor. Com veiem els medicaments químics estan dirigits, la major part de vegades, en contra del símptoma més molest; quan els homeopàtics el que fan precisament és anar a favor dels símptomes, com donant-lis una empemta per a què aconsegueixin la seva finalitat. Des de la perspectiva homeopàtica, els símptomes són un esforç de l’organisme per a curar-se, esforç que fracassa en el seu intent per alteracions en els mecanismes d’adaptació biològica, que, la major part de vegades, estan en relació amb trastorns constitucionals d’influència hereditària. En d’altres casos, allà on el medicament homeopàtic estimula i fa reaccionar el terreny malalt, el químic intenta eliminar i destruir parts teòricament nocives (és el cas dels antibiòtics contra els bacteris, o de la quimioteràpia contra les cèl.lules canceroses). El gran problema dels medicaments químics són els efectes secundaris que poden produir donat el seu grau de toxicitat; problema que no existeix amb els homeopàtics, ja que les dosis emprades no actuen a nivell químic, sinò més aviat físic o electro-magnètic. Això no vol dir, emperò, que els medicaments homeopàtics no puguin resultar perjudicials utilitzats per persones poc expertes; per obviar aquests possibles inconvenients és recomanable acudir a professionals metges ben capacitats. Aquesta capacitat que tenen els medicaments homeopàtics d’estimular el sistema inmunològic, el que s’encarrega de fabricar els propis mecanismes de defensa, fa que es puguin receptar per prevenir moltes malalties. És un efecte similar al de les vacunes, però sense els seus efectes secundaris. Per últim, vull aclarir que el fet d’utilitzar un medicament homeopàtic no garantitza un bon resultat si no ha estat prescrit en base a un diagnòstic global de tota la persona. És a dir, que no existeixen medicaments homeopàtics específics per tal o qual dolència, dependrà del moment, de la causa, de la vivència de la persona que sofreix.