En el “International Classification of Diseases 10” (ICD10) es distingeixen 3 categories de diagnòstic :
• Attention Deficit Hyperactive Disorder (ADHA): Hi ha dèficit d’atenció i hiperactivitat, o ambdues coses juntes.
• Oppositional Defiant Disorder (ODD): comportament agressiu, hostil, negativiste i desafiant.
• Conduct Disorder (CD): conducta en que es violenten de forma seria els drets dels altres i les normes de conducta pròpies de l’edat.
En el TDA (o ADHA) la dopamina i altres neurotransmissors funcionen per sota el nivell normal, donant com a resultat una sobrecàrrega d'informació –visual i auditiva- innecessària i inapropiada, que resulta incapaç de ser processada.
Una baixa transmissió de la dopamina resulta també en una desinhibició i un comportament instintiu, amb manca d’autocontrol i sense ser gaire conscients de les conseqüències de les seves accions.
El “Ritalin”@ actua com a agonista de la dopamina, promou la transmissió de dopamina als lòbuls frontals del cervell a fi i efecte d’obtenir un efecte inhibitori de les accions.
Els nens amb ADHD solen menjar força malament i el resultat és l’aparició de deficiències nutritives que han demostrat un paper important en la gènesi d’aquestes conductes. Sol haver-hi :
• Una manca de proteïnes (carn i peix) i vegetals.
• Molt de formatge i iogurt –generalment endolcit i de sabors varis-
• Abundància de carbohidrats refinats: pa ; cereals; pastisseria,...
• Pernil dolç i dolços, plens de additius amb la E (colorants/sabor)
• Sucs de pot (plens de salicilats)
• Batuts (amb maduixa; xocolata)
Hi ha evidències que en aquestes síndromes hi ha una mala funció intestinal, una disbacteriosi, amb el consegüent dèficit immunitari i un cert grau d'inflamació intestinal. (1)
Aquest estat intestinal comporta una mala absorció de nutrients i, per tant, una sèrie de deficiències. Un budell massa permeable pot donar accés a nombrosos aliments parcialment metabolitzats que contenen aminoàcids (àcid cisteic, glutamina, glicina) i components actius dels neurotransmissors: fenols i amines (dopamina, serotonina), tiramina-formatges-, feniletilamina-xocolata-, que poden tenir totes elles un efecte excitant sobre els neurotransmissors del sistema nerviós central.
Una dieta rica en carbohidrats, sucre i lactosa causa destrucció en aquest entorn, mantenint la disbacteriosi. Això promou el creixement d’altres patògens (Campyllobacter / Klebsiella), que no únicament destrueixen la mucosa intestinal, sinó que també exposen el cos a les seves toxines amb el resultat d’una toxèmia de baix grau, donat que el budell fracassa a l’hora d’establir una barrera per els icroorganismes i les endotoxines de la llum intestinal. Feingold va suggerir una dieta per nens amb problemes de comportament (2).
També d’altres autors com Reynols JV, : Johnston JD i Wilmore DW, Shabert JK. (3)
La importància de l’eix cervell-budell cada vegada és més acceptada, ja que l’activitat de molts pèptids (neurotransmissors, neuromoduladors i hormones) és comuna al budell i al cervell.
Per tant, és molt recomanable:
Una suplementació amb l’aminoàcid no essencial Lglutamina pot ser molt efectiva en la restauració de la integritat de la barrera intestinal.
Reduir els carbohidrats i restaurar una flora intestinal normal amb pro-biòtics, sobretot si s’han pres molts antibiòtics.
La dieta consisteix bàsicament en els següents punts :
• Dieta lliure d’additius E
• Dieta lliure de tots els edulcorants artificials (aspartame, sacarina, neotame , xilitol)
• Dieta lliure d’aliments que continguin salicilats (raïms, grosella, frambèsia, suc de taronja de pot, salsa de tomates, prunes de llauna)
A aquestes indicacions caldria afegir-hi:
• Treure sucre i begudes ensucrades
• Treure o reduir llet i làctics (sobretot iogurts edulcorats i amb sabors diferents)
• Treure la xocolata
• Reduir carbohidrats i augmentar vegetals
Referències
(1) Natasha Campbell-McBride , The Gut and Psycology Sindrome.
(2)• Feingold BF.The role of diet in behaviour. Ecology of Disease 1982;1:153-165.
• Feingold BF. Hyperkinesis and learning disabilities linked to the ingestion of artificial food colours and flavours. J. Learn Disabil 1976 ; 9: 19-27.
• Feingold BF. The role of diet in behaviour. Ecology of Disease 1982 ; 1: 153-165.
(3)• Reynols JV et al. Impaired gut barrier function in malnourished patients. Br. J. Surg 1996 ; 83 :9, 1288-1291.
• Johnston JD et al. Gastrointestinal permeability and absorptive capacity in sepsis. Crit. Care Med 1995 ; 24 : 1144-1149.
• Wilmore DW, Shabert JK. The role of glutamine in inmunologic responses. Nutrition 1998 ; 14 : 618-626.
Extret de “Multidisciplinary approach for behavioural disorders”. Anton van Rhijin, Links, winter 2009, vol 22 :197-202
Extracte sel.leccionat pel Dr. Joan Mora, a la seva web.
Font: http://albamora.com/joanmorahomeopatia/pdf/8-TDA%20i%20dieta.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario