Resum
Document amb arguments per a la coexistència de les veus remei, medicament, medecina [cast. remedio, medicamento], com a termes homòlegs complementaris, en el llenguatge i la comunicació científica mèdica, especialment en l'àmbit de l'homeopatia.
La raó per la qual l'he elaborat és per la tendència existent, també a l'AMH de Barcelona, de voler desterrar, entre d'altres, el terme remei (cast. remedio). Veure Editorial Rev. Médica de Homeopatia Maig-Agost 2011.Document amb arguments per a la coexistència de les veus remei, medicament, medecina [cast. remedio, medicamento], com a termes homòlegs complementaris, en el llenguatge i la comunicació científica mèdica, especialment en l'àmbit de l'homeopatia.
REMEI (Remedi)
occ. remèdi ; cànt. remediu ; cast. remedio ; it. rimedio ; fr. remède ; eng. remedy ; d. Arznei
caló
èuscar
anaranià ‘analogia’ ar > gr.
hebr. amen ; sanskr. aum [Om]
gr. μ
liri ‘llei’ r
tarpe ‘èter’ ar
rullipate ‘roda’ r
trutar ‘girar’ r
orsó ‘força’ r
diñar
indar
‘donar’
‘força’
ar
> gr.
μ dynamis
ar ‘força/energia activa o
poder positiu’
ar ® Arzt, Arznei
orobrar ‘reflexionar’ r
zarapià ‘sarna, lepra’ ar > psora
gr. μ terapeia, terapèutica,
tractament, cura de les malalties (la psora)!
retrequé ‘pesta, epidèmia’ r
merdipen ‘malaltia, patiment’ r > remedi,
remei;
remedio
morbus
‘malaltia’
> medeor-mederi ‘cuidar,
posar remei, guarir una
malaltia’
remedium, medicamen-tum
merdó ‘malalt’ r > enfermo
merar ‘morir’ r
choró ‘mal, dany, perjudici’ r > xacra
lacra
Krankheit
chinarar ‘ferir’ ar > nafra
chinarelar ‘tallar, ferir’ ar > rajar
eritu > to
hurt
docurdó ‘mestre, doctor’ r > doctor
fulcheró
salamitó
‘metge’ r > Arzt
mitó > Mittel ; medi, medio
chocoronú ‘remei, medicament,
recurs’
r > fàrmac(o) chocoronú > nei > Arz-nei
fermichina ‘apoteca, farmàcia’ r
ocheritó ‘mèrit’ r > Merizina >
Medicina
chirijà ‘doctrina’ r > Cirurgia
churí ‘coltell’ r > bisturí
(baste ‘mà’ +
churí)
arjirú ‘recurs, mitjà’ ar > Ar
chirijà
sastar
‘doctrina’
‘sanar; salvar d’una
malatia’
r > gr.
iatros
‘metge,
cirurgià’
> Arzt ; Arznei
chivarar/
chivelar
‘guarir’ ar > curar ;
to cure
to heal ; zu
heilen
paratató ‘alleujament, consol’ ar relief
pacuaró ‘ordre preciós’ ar ordre ; orden;
order
disorder of body or mind
juré ‘sofre’ r
arate / ratí ‘sang’ ar > roig; red, rot
En totes aquestes veus calós i èuscars (llengües iberes, càntabres, pre-indoeuropees, pre-romanes;
les més antigues de la humanitat, fins i tot molt més antigues que el sànscrit, el grec o el llatí!) veiem la presència del so R, que sí el trobem a la veu remei , però no pas als mots medicament, medecina.
Tant en català, com en occità, com també en castellà existeix una llarguísima tradició secular –
documentada ja al s.XIII a Ramon Llull – d’ús viu de la veu remei (cult. remedi ), occ. remèdi, cast.
remedio, per a significar “allò que és emprat per a guarir o alleujar una malaltia, un mal.”
Exs. Un remei eficaç. Un remei empíric. Un remei casolà. Un remei heroic. Donar un remei. Prendre un remei. Un remei de bon prendre. És una malaltia, un malalt, inguarible: no té remei. Posar remei a la tristesa d’algú. Si no hi posem remei, això acabarà malament. A grans mals, grans remeis. Qui té mal, cerca remei. Tot té remei, fora la mort. És pitjor el remei que la malaltia. El millor remei és el que cura. L’únic remei per a la superstició és el coneixement,…
A més a més, la llengua catalana es caracteritza i distingeix per la seva riquesa en monosíl labs, mots
pronunciats en un sol cop de veu, la qual cosa palesa el seu esperit d’afinació, de síntesi, de precisió i
brevetat. De tots és sabut que per dir el mateix, el català és més breu que el castellà.
Ens trobem ací davant la veu remei que és bisil.làbica [2], mentre que la veu cast. remedio ja és
trisil.làbica [3]; però tant el mot medicament com el mot medecina són tetrasil.làbics [4], essent el cast. medicamento pentasil.làbic [5]!
En anglès, remedy: applies to a substance or treatment that is known or regarded as effective in bringing about recovery or restoration of health or the normal functioning of the body. (Webster’s New Dictionary of Synonyms).
remedy : medicine, means of relief. : a cure for a disease or other disorder of body or mind; any medicine or treatment which alleviates pain and promotes restoration to health. (Oxford English Dictionary)
En alemany, la diferència semàntica entre els termes següents s’entèn a partir de la seva etimologia caló (arjirú, chirija, sastar, chocoronú; salamitó ) . Veure taula :
Arzt ‘metge’ < gr. < arjirú + chirija + sastar
Arznei ‘remei’ < Arzt
Arzneimittel ‘medicament’ < Arznei + salamitó
Heilmittel ‘medicament guaridor’ < chivelar + salamitó.
El terme medicament indica pròpiament el mitjà (medi-o, means, Mittel ) que el metge (fulcheró,
salamitó ) proporciona al malalt per al seu mal. Aquest terme certament conserva el fonema c original del caló chocoronú , el qual és inherent al terme fàrmac (< fermichina), i aquesta és la seva gran virtut, però en haver perdut el fonema r propi de remei (remedi), remèdi, remedio, remède, rimedio, remedy, Arznei,… li manca la força, l’energia (ar) pròpia del recurs (arjirú ) que és característica de tot remei dinamitzat (gr. μ ‘força, poder’) homeopàtic.
En resum, no hi ha cap raó científica, ni lingüística per haver de prescindir de l´ús de les veus remei,
remedio, remedy, Arznei,… en l’àmbit de la ciència, la medicina i l’homeopatia, i haver de substituir-les pels mots medicament o medecina, medicamento, medicine, Medikament, Medizin,…, ja que l’abandó de la veu remei, remedio, amb la presència del fonema r,… constituïria la pèrdua d’un lexema viu, útil i pràctic que té, gràcies al so r, una força significant ben proporcionada a la terapèutica que, per a guarir de forma previsiblement certa cada cas de xacra individual, aplica ‘iatrògenament’ la llei de guarició per l’analogia i administra una substància medicinal dinamitzada ben coneguda per la seva força patógena experimental.
Així doncs, en base als arguments més amunt esmentats, cal que els termes remei , medecina i
medicament segueixin coexistint, complementant-se com a veus homòlogues, en el llenguatge i la
comunicació científica mèdica, especialment en l’àmbit de l’Homeopatia.
Autor: Dr. Joaquim Nabona, MD. jqmnbn@telefonica.net
Barcelona, 09 de novembre de 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario